El concepte d’Osteopatia va sorgir al 1874 per Andrew Taylor Still, i es basava en els següents principis bàsics:
A partir d’aquests principis, el tractament osteopàtic està basat en l’aplicació de Tècniques Manuals, posant atenció especialment en l’estructura i en els problemes mecànics del cos per millorar el funcionament global de l’organisme.
Una sessió d’osteopatia es basa en fer una anamnesi completa, exploració física, tractament osteopàtic adaptat a les necessitats de cada persona i pautes de prevenció. És important fer el seguiment del pacient i reavaluar l’efectivitat del tractament.
La fisioteràpia és una disciplina que té com a objectiu facilitar el desenvolupament, manteniment i recuperació de la màxima funcionalitat i mobilitat de la persona.
Dins de la fisioteràpia la part més important és la teràpia manual, que compta amb diferents tècniques:
Disfuncions intestinals: restrenyiment, congestió hepàtica, prolapses, hèrnia de hiat, digestions pesades i lentes, flatulències, refluxes.
Disfuncions uro-ginecològiques: dolors menstruals, alteració del cicle, intervencions quirúrgiques, problemes físics durant l’embaràs, disparèunia (relacions sexuals doloroses)
Trastorns funcionals del cap: Cefalea tensional, migranyes, marejos, vertígens, acúfens.
Lesions esportives i preparació esportiva, prevenció de lesions.
Problemes en l’articulació temporomandibular (ATM), bruxisme.
Desequilibris posturals per hàbits laborals i de les activitats de la vida diària.